Viernes cine? Viernes Cypher!

Sabuda és la meva debilitat per un dels mestres de l'escena SciFi actual i del futur. D'en Vincenzo Natali ja us n'he parlat en alguna altra ocasió, i m'estalviaré de tornar-ho a fer. Excusa per anar al gra, la intenció no passa d'aqui. Només dir-vos que aquesta cinta representa el moment en que un director s'ha d'enfrontar amb sí mateix, ja que ha fet una obra que sorprèn i agrada ("Cube"), i a partir d'ara s'espera que continuï demostrant el que val. Seguiu llegint, seguiu ...

Amb un pressupost ascendent, segurament en forma logarítmica mentre el prestigi ho fa en forma exponencial, aquest paio va travessar el mil·leni fent recordar l'essència del gènere, on "ciència" ha d'estar al servei de "ficció" i no a l'inrevés. Ara tocava demostrar que el seu èxit no va ser una casualitat, i toca seguir sorprenent-nos.

El testimoni d'excepció no és altre que el el seu amic David Hewlett, que en aquesta ocasió presta la seva inquietant estampa al servei del personatge que millor comprèn el protagonista. Dins el repartiment, novament es veuen cares que amb prou feines traspassen la popularitat entre els especialistes del gènere.

El vector temporal de la pel·lícula és, encara que de vegades no ho sembli, lineal; no així la comprensió per part de l'espectador, com ja és habitual amb el factor sorpresa planant per damunt de l'enteniment col·lectiu.
Més pistes: El teló de fons és l'espionatge empresarial, dut al límit de la consciència per un objectiu final, precisament molt allunyat del Business Establishment. Objectiu noble, però que, si bé es pot titllar de "desencaixat" dins de tot l'ambient de la trama, és una mostra més de la capacitat del creador per no deixar-se caure per la via de voler donar una transcendència al film que, la veritat, no n'és pas l'objectiu (en aquest cas m'he volgut referir a conclusions Orwellianes: tampoc cal anar tan lluny per donar lliçons; de passada no es perd el factor instintiu, individual, en favor d'una causa més "elevada").

Prego disculpes, perque potser no m'estic fent entendre del tot, però la meva conducta és del tot intencionada: És allò de voler dir-ne coses sense explicar la història.

I, perquè no, alguna cosa criticaré, i es que la cara de peix bullit del protagonista és d'una falta d'expressió notable. Però vull creure que fins i tot aqui hi ha la mà del director, perque representa molt bé el paper de víctima manipulable ... ben païble, no patiu. La protagonist femenina és la Lucy Liu, que li dóna exotisme i misteri a l'experiència visual. Res a veure amb la dinàmica d'altres papers seus (respireu tranquils).

Si s'ha de classificar aquesta obra, potser caldria reconèixer una justificació més a crear l'estil "Natalista", així com d'altres representants del gènere han estat punts de partida de maneres d'entendre el cine: em ve al cap "Blade Runner", i segur que no he estat el primer a fer-ho :)


I ara una sorpreseta: Actualitat futurista, ja que després d'aquest comentari (i veure la peli) només restarà esperar qué és el que ens depararà la bionicitat del personatge que, amb perfecció letal, evolucionarà a la seva propera producció, "Splice". Inspirada en Frankenstein, ha fet la seva presentació al festival de Sitges.
Més futur:
Parlant d'Orwell, nova versió de "1984" pel 2010. He cercat informació, però n'he trobat poca i dubtosa. Paciència, a veure si n'anem sabent coses. Com a curiositat, "2010: Odissea 2", es va estrenar al 1984: com es gira la truita, oi?
Més segur és que pel mateix 2010 tindrem "Tron Legacy" a la gran pantalla ... sí, la de la "reixeta de jocs" i el "Control Central" !! Si us plau, que no la destrossin! Això d'atrevir-se amb un gran clàssic és un bon repte; de moment, compten amb el mateix protagonista, en Jeff Bridges, una bona peça.
I per acabar tancant el cercle, el proper projecte d'en Vincenzo Natali és l'adaptació de la novel·la "High rise", que es desenvolupa dins d'un gratacels. Tot i que s'espera que l'acabi cap al 2011, ja es poden veure alguns cartells (jo n'he vist un que ha utilitzat la imatge de la Burj Dubai!).