dimecres, 13 de maig del 2009

Génova, de Michael Winterbottom



Doncs jo també vaig anar al cinema el cap de setmana passat. Vaig veure "Gènova", drama del director Michael Winterbottom sobre una família dels USA que perd a un dels seus membres i intenta refer-se a la ciutat de Gènova. La veritat és que em va semblar que el director vol fer patir a l'espectador més del necessari...

El més curiós d'aquesta pel·lícula és que el director va fer tot el rodatge amb llum natural, situant les càmeres sense prevenir als actors de quin plano acabaria afegint al muntatge final. Pel meu gust la càmera es mou "massa" i t'acaba "marejant". La meva puntuació seria de 3 estrelles sobre 5.

Extret de la web notasdecine, aquí teniu una llista d'algunes de les pel·lícules d'aquest director (la veritat és que no es pot dir que estigui encasillat a cap gènere, oi?):


"...en su peculiar filmografía se dan cita la ciencia-ficción (Código 46), las adaptaciones de autores clásicos como Thomas Hardy (Jude), el western (El perdón), las cintas de bélicas (Welcome to Sarajevo), la temática homosexual (Butterfly Kiss), la problemática social (Go Now), el thriller ( I Want You), el erotismo (Nine Songs), la biografía musical (24 Hour Party People) los experimentos a medio camino entre el documental y la ficción (Camino a Guantánamo, En este mundo), el cine romántico (With or Without You) o el costumbrismo de estética posmoderna (Wonderland)..."


2 comentaris:

  1. Jo, d'aquest paio he vist "Camino a Guantánamo", és un format curiós ja que és un fals documental de fet verídics. La veritat és que tot i ser d'una temàtica més que coneguda es deixa veure força bé. (***)

    ResponElimina
  2. Comparteixo l'opinió sobre "Camino a Guantánamo", en el que reflexa molt bé el modus operandi americà, per mi el principal objectiu de la pel·lícula.

    ResponElimina