Si no coneixeu en Carlos Sorín, és un director que val la pena seguir; no és tasca difícil, perque encara té poques cintes, i té una concepció del cine molt bona. Treballa amb pocs mitjans, i la major part del repartiment no són actors professionals: és més, sovint s'interpreten a ells mateixos; tampoc utilitza decorats. Tal veus, tal és. Aquesta està bé, però sobretot recomano "Historias Mínimas".
Totes elles per amants del paisatge patagònic.
Un periodista que viajó a Milán para cubrir el Valencia-Atalanta, positivo
por coronavirus
-
Se trata del segundo caso confirmado en la comunidad y el decimoquinto en
España desde el lunes
Fa 4 anys
La veritat és que tot i ser un ultra-mega-fan incondicional de gairebé qualsevol pel·lícula que vingui de Sudamérica, a mi aquesta em va deixar força indiferent, és aquell argument de que té molt de mérit fer-la amb poc presupost i actors no professionals, ho sento, però jo com a espectador no en tinc prou.
ResponEliminaD'"Històries Mínimes" me n'havien parlat tan bé que en va decepcionar una mica.
Posats a recomanar una peli argentina que em va encantar, us recomano "El abrazo partido", res a veure amb "Los abrazos rotos" de l'Almodóvar, si us plau, veieu-la i ja em direu.
Salut.
Dons jo també he vist Bombon, i a mi si que em va agradar força.
ResponElimina