DPL -> Nothing

Tan original és la peli com el títol que la presenta. Vaig arribar a ella cercant tot el que havia fet el senyor Vincenzo Natali, arran de passar-me pel Verdi i veure el cartell de "Cube" i dir-me "avui trio aquesta" (al Verdi sempre pots dir que l'encertes, he he) i quedar literalment impressionat. Però tornem a aquesta cinta, un bon experiment protagonitzat pels col-legues del director i amb la que pots passar una bona estona entretingut. Potser no fliparem, però poques coses són millors quan vols veure una peli diferent.

Camí de convertir-se en un gurú de la ciència ficció, en Natali va provar sort amb la comèdia, aconseguint imprimir el seu segell de manera notable, i assumint el risc de fer un gir inesperat, potser esquivant el pes de dues obres d'art com són "Cube" i "Cypher". Al tanto, perque en pelis així és on, sota el llençol prim d'un guió aparentment trivial, hi reposen idees profundes sobre la condició humana, les reaccions dins i fora de la societat.
Alguns crítics hi han vist influències del personatge de Dalí: ben cert pot ser que si estigués viu no s'hi trobaria pas malament.
El missatge, que també n'hi ha, parla sobre l'amistad, encarnada aquí per un parell de perdedors.

Us entretindrà, però més que això, us pot convidar a mirar més enlla de ... ... ... ... ... del no-res!

Ah! Que jo sàpiga, no ha arribat a l'"Imperio" (ni a cap de les seves rebels províncies), o sigui que millor eMulejar-la ... i no us deixeu els subtítols. Bé, sempre pot haver una ànima caritativa com jo que us els enviï.