De nou em plau recomanar-vos una pel·lícula a la que jo li dono 4 estrellasses.
Una bonica però trist història d'amistat que transcorre de la ma de la recent història d'Afganistan, és dirigida de forma impecable pel Mark Foster, del qual em sap greu la seva malaltia, si no, no em puc creure que un tio sense esquizofrènia aguda sigui també el director de "Quantum of Solace" (el que s'ha de fer per guanyar-te les garrofes!!). La deliciosa banda sonora es culpa l'Alberto Iglesias, el que fa les bandes sonores de l'Almodóvar. Destacar, per últim, la commovedora interpretació dels nens protagonistes, sempre m'he preguntat com es poden aconseguir aquestes mirades, aquestes expressions, d'actor tan joves.
Tot i que a mi si que em va agafar desprevingut, la història pot no sorpendre, segurament l'hem vist en mil pel·lícules, però crec que aquest és un bon exemple d'allò que diueu que està tot explicat i que l'important és com ho expliques.
Agraïments al pirata que me la va passar...
Si voleu veure el trailer aqui us el deixo, però us recomano que veieu directament la peli:
Un periodista que viajó a Milán para cubrir el Valencia-Atalanta, positivo
por coronavirus
-
Se trata del segundo caso confirmado en la comunidad y el decimoquinto en
España desde el lunes
Fa 4 anys
Els bons consells cal seguir-los, i per tant he vist aquesta peli recentment. Sens dubte transpira qualitat: actors (destaco també els dos nanos, i també el pare), música, fotografia (ens regala vistes aèries al·lucinants de Kabul), guió ... no fluixeja per enlloc. Suposo que la novel·la en que està basada també deu estar prou bé; per cert, que pel que sembla l'autor va voler reflexar-hi una part important de la seva pròpia vida.
ResponEliminaM'agradaria afegir que, si sou lectors de la National Geographic, segur que gaudireu llegint un article del número de febrer de 2008 en que parla de l'ètnia hazara, d'on és en Hassan, un dels dos nens protagonistes.
ResponEliminaDel que un se'n recorda de vegades, oi? :)