Seguint amb la secció "Les millors 10.000 escenes de la història del cine", per a mi, una escena memorable és la recreació de l’estrena de la 9ª simfonia de Beethoven a la pel•lícula "Copying Beethoven". La història real no se com va anar, us poso en antecedents sobre la història a la pel•lícula:
En Beethoven ha d’estrenar la seva 9ª simfonia, viu turmentat per que està sord com una tàpia quan apareix a la seva vida una dona jove d’aspecte angelical per fer-li de copista, per un estrany motiu, comença a pensar que la seva aparició pot ésser una qüestió divina, a l’hora té un nebot paràsit sense cap interès per la música que només viu per fer-se farres a la seva salut i al qual ell idolatra. El dia de l’estrena està mort de por ja que sap que amb la seva sordera és impossible dirigir correctament, llavors la noia s’amaga entre els músics i li va marcant el ritme. L'escepticisme del públic es va convertint en entusiasme, fins i tot apareix el nebot entre bastidors absolutament emocionat per la música, i al final... be, jutgeu vosaltres mateixos.
Diuen que al cinema s'acostuma a complir una fòrmula simple:
bona direcció + bon guió + bona interpretació = bona pel•lícula
D'aquesta peli jo no se dir si té o no una bona direcció, el guió tampoc pot semblar res extraordinari, però la interpretació de l'Ed Harris és boníssima (quin actoràs!), la fotografia és espectacular i què dir de la banda sonora? En fi, de la mateixa forma que el Miquel ens instrueix en qüestions jazzístiques, espero que aquells que estan estudiant la història del cinema i aprofundint en aquests temes ens iluminin.
El youtube aquest no deixa posar vídeos de més de 10 minuts, l'he hagut de partir en dos ja que n'ocupa uns 12, si disposeu d'aquest temps aquí els teniu:
En Beethoven ha d’estrenar la seva 9ª simfonia, viu turmentat per que està sord com una tàpia quan apareix a la seva vida una dona jove d’aspecte angelical per fer-li de copista, per un estrany motiu, comença a pensar que la seva aparició pot ésser una qüestió divina, a l’hora té un nebot paràsit sense cap interès per la música que només viu per fer-se farres a la seva salut i al qual ell idolatra. El dia de l’estrena està mort de por ja que sap que amb la seva sordera és impossible dirigir correctament, llavors la noia s’amaga entre els músics i li va marcant el ritme. L'escepticisme del públic es va convertint en entusiasme, fins i tot apareix el nebot entre bastidors absolutament emocionat per la música, i al final... be, jutgeu vosaltres mateixos.
Diuen que al cinema s'acostuma a complir una fòrmula simple:
bona direcció + bon guió + bona interpretació = bona pel•lícula
D'aquesta peli jo no se dir si té o no una bona direcció, el guió tampoc pot semblar res extraordinari, però la interpretació de l'Ed Harris és boníssima (quin actoràs!), la fotografia és espectacular i què dir de la banda sonora? En fi, de la mateixa forma que el Miquel ens instrueix en qüestions jazzístiques, espero que aquells que estan estudiant la història del cinema i aprofundint en aquests temes ens iluminin.
El youtube aquest no deixa posar vídeos de més de 10 minuts, l'he hagut de partir en dos ja que n'ocupa uns 12, si disposeu d'aquest temps aquí els teniu:
Vatua l'olla amb la copiona !!
ResponEliminaJa et dic jo que si es mou així, ja pot tenir els braços a l'esquena, que l'orquestra estarà igualment ben dirigida ...