dijous, 30 d’abril del 2009

Tears in rain

Si, ja ho sé, soc un pesat, me repito más que l'all-i-oli, però no em puc resistir a fer una petita entrada, com a homenatge, a un dels moment més sublims de la història del cine:

I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I've watched c-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those ... moments will be lost in time, like tears...in rain. Time to die.
N'hi ha que no estan massa d'acord, comença el debat?




Per a més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner

Publicat per Enric L. a 10:10
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. pertussini30 d’abril del 2009, a les 17:23

    Són d'aquelles coses que aprecies perquè algú te les diu, i si mai t'ho comenta ningú doncs moren, com llàgrimes a la pluja... en sabeu més...

    (em vaig adormir 5 cops veient aquesta obra mestre del cinema)

    ResponElimina
  2. Rafael Granero Chulbi11 de maig del 2009, a les 16:01

    Pertussini... pertussini... ¿el maco o l'altre...?

    Què passa? jo m'he adormit veien Ran, del mestre kurosawa...

    RGC

    ResponElimina
  3. Boro14 de maig del 2009, a les 22:53

    Jo vaig aguantat els 200 minuts llargs d'Els Set Samurais! I el mateix dia m'empassava "Dersu Uzala"! Crec que em puc atrevir amb aquest rei Lear.
    Per mi no hi ha debat: és un dels grans moments del cine.

    ResponElimina
  4. pertussini15 de maig del 2009, a les 9:30

    Ep! que em vaig adormir veient "Blade Runner" però això no vol dir que em retiri, eh? Veient els títols als que feu referència, crec que començaré (algun dia) per "Dersu Uzala"... ja us explicaré

    ResponElimina
  5. ATB21 de juny del 2009, a les 15:23

    Per què ho ha fet? Per què no el pela? Per què l'escena ens dóna temps a preguntar-nos el per què ha dit el que ha dit? Serà que el robot supera a l'ésser huma i no ja no mata per odi o vengança? Serà que vol que la seva darrera acció sigui del tot humana salvant el que el vol matar? Senzillament gran, molt gran però no tan sols pel fons sinó per la forma, l'escena dura el que ha de durar amb una pausa que dóna peu a la reflexió. No tinc més a dir.

    ResponElimina
  6. ATB21 de juny del 2009, a les 15:28

    Per cert que la meva senyora (comptant que és meva perque ella vol), es va adormir veient al cinema Aliens, i crec que això té tant de mèrit com el que vosaltres confesseu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)