Si no coneixeu en Carlos Sorín, és un director que val la pena seguir; no és tasca difícil, perque encara té poques cintes, i té una concepció del cine molt bona. Treballa amb pocs mitjans, i la major part del repartiment no són actors professionals: és més, sovint s'interpreten a ells mateixos; tampoc utilitza decorats. Tal veus, tal és. Aquesta està bé, però sobretot recomano "Historias Mínimas".
Totes elles per amants del paisatge patagònic.
El so català de ‘Sirât’ arriba aquest diumenge als Oscar
-
Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas són les responsables
de l’atmosfera sonora de la pel·lícula d’Oliver Laxe
Fa 2 hores
La veritat és que tot i ser un ultra-mega-fan incondicional de gairebé qualsevol pel·lícula que vingui de Sudamérica, a mi aquesta em va deixar força indiferent, és aquell argument de que té molt de mérit fer-la amb poc presupost i actors no professionals, ho sento, però jo com a espectador no en tinc prou.
ResponEliminaD'"Històries Mínimes" me n'havien parlat tan bé que en va decepcionar una mica.
Posats a recomanar una peli argentina que em va encantar, us recomano "El abrazo partido", res a veure amb "Los abrazos rotos" de l'Almodóvar, si us plau, veieu-la i ja em direu.
Salut.
Dons jo també he vist Bombon, i a mi si que em va agradar força.
ResponElimina