Camino: Camí? Noooooo ...

Qui em diria a mi que gaudiria de que se'm regirin els budells quan veig la història que s'explica a "Camino", inspirada en la vida d'una preadolescent pertanyent a una família vinculada a l'Opus Dei ... pel cartell ja es veu a venir la tragèdia, però el pitjor és el paper dels representants de l'Obra de Déu.
A mi, que el tema de les institucions religioses em fa venir violentera, m'obligà a parar de dinar i aixecar-me un parell de cops a esbufegar mentre renegava a l'estil del meu avi, que en pau descansi.

L'acció comença pel final, i després segueix pel principi com si res (per caprici, eh? perque hagués estat igual si es saltava la gracieta d'explicar-te com acaba). Tant fa: no afecta per res el producte final. Però no us donaré detalls, que em foto de mala llet ...
Això sí: Tinc una curiositat per explicar. Fa temps vaig començar a llegir-me el llibret del mateix nom, una mena de bíblia pels addictes a la secta aquesta (curiositat innata, ja veieu), i resulta em regirava els budells de la mateixa manera! Aviat ho vaig deixar: era insuportable.
La filmació ha rebut tota mena de crítiques, com era d'esperar quan es toca tema religiós/moral/digueu-ho-com-vulgueu-enc; algunes són molt positives i d'altres devastadores (i és que hi ha que reconèixer que el director buscava brega quan es va posar a filmar).
Per destacar algun aspecte, trobo que el pla interpretatiu ha quedat a molt bon nivell; sembla ser que el càsting de la noia protagonista va ser molt nombrós, i no m'estranya que costés de trobar el que volien: una nena amb una cara que, literalment, s'il·lumina amb les expressions; a destacar també els actors que fan de pares.
En fi, per resumir-ho d'alguna manera ... Opus Guai.