diumenge, 31 de maig del 2009

Darrera peli vista -> El Camino de San Diego


Seguint amb Carlos Sorín, canviem de paisatge i anem-nos-en a la regió de Misiones, vejam si hi ha més sort. En aquest experiment podem veure un fan incondicional d'en Maradona, que viu en un poble-aldea submergit en la pobresa i en la més absoluta falta de possibilitats, que un dia troba una arrel d'arbre en que hi veu la figura del Pelusa. Decideix regalar-li personalment, i la peli ens explica el seu viatge.


Però ... al loro !! M'agradaria fer ènfasi en els detalls del voltant del viatge, no pas del viatge en sí. En les expressions dels personatges, facilitades per la profusió de primers plans que ens ofereix a mode d'invitació, i en les relacions entre ells, les permanents i les passatgeres. Si voleu, deixeu el guió a banda, i sobretot no vull donar il·lusions, que ja sabem què passa.

Una vegada el Diego va explicar una anècdota. La selecció argentina disputava un partit en una petita ciutat, i un habitant d'una aldea havia vingut a peu amb la família per veure el partit (per cert que havien parat a dormir pel camí). Va tenir la sort de parlar amb ell, i en Maradona li va preguntar com és que s'havia pres tanta molèstia per venir i gastar-se els calés en entrades pel partit, saben que passen tanta necessitat, i l'homa va respondre que buscava sentir-se feliç, perque "el fútbol me va a dar la alegría que Argentina nunca me dará".

P.D.: Precisament ara recordo que en Kusturica també té una cinta documental sobre l'astre argentí, pendent de veure per part meva (i confesso que no n'és una prioritat).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada